L'Atlàntida

De manera que, quan els japonesos es trobaren amb els europeus, es posaren a aprendre dels seus mètodes. Copiaren les seves armes, imitaren els seus aparells de mesurar el temps, molts es convertiren al cristianisme. I seguiren sentint-se superiors.

L'onada de cristianisme pareixia destinada a anegar el país. La nova fe va gaudir de gran predicament entre els sobirans locals, i encara més entre els membres marginals d'una població ruda, que a dures penes aconseguia subsistir. El fenomen responia a les estratègies de conversió clàssiques: que es converteixin primer els líders i arrosseguin amb ells als seus súbdits; o bé donar amor i aliment als necessitats de recolzament moral i material. Alguns daimyo i samurais es feren cristians per convicció. El cristianisme oferia un consol i una espiritualitat de la que mancaven els ritus i pràctiques tradicionals en aquelles regions. Altres es convertiren per raons pràctiques: el cristianisme era una drassera per accedir al comerç i a l'ajuda tecnològica d'Europa en un camp de vatalla polític molt enrarit. Durant un temps, inclús els líders suprems, Olda Nobunaga (sobirà de 1568 a 1582) i despres Totoyomi Hidekoshi (1586-1598), feren lo propi.