L'Atlàntida

Negra ombra que em persegueixes

fins i tot en les nits més obscures.

Mort que furtes les rialles més sinceres.

Por de diaris i noticiers.

Maleït cuc sempre a l'aguait

que rosegues les entranyes més profundes.

Raó inexistent. Paranoia. Por arrelada.

Flor mústia. Germen que la mustia.

Negra ombra que per molt que vulgui

matar-te no puc, ni deixar-te enrere.

Invasor de consciències i raons,

fruita podrida i càncer social.

Negra ombra definida i orquestrada,

directora d'escena i fil conductor.

Negra ombra que em limites

i m'enterres molt abans de morir.

Negra ombra, negra ombra...