L'Atlàntida

Escriure sense sentit, sense finalitat. Plaer d'escriure. Plasmar paraules consonats i ben avingudes sense la més mínima pretensió. O millor dit, amb una única finalitat, crear melodies reflexives. Música de tons i semitons per a pensar sense haver-ho de fer sobre res concret.

Deixar-se endur pitjant les tecles al teclat, no tornar enrere, no corregir sabent que poques faltes hi haurà. Discurs? per a què. Avui el fluid viscós dels mots plasmats impregna la no consciència i cau i vessa sobre això que d'aquí uns instants serà un nou post.

Aquí m'aturo. Perquè sí.