L'Atlàntida

Veig vaixells enllà a l'horitzó i fa setmanes que no surto de casa. No tenc ni una finestra, i molt menys visc al costat del mar. Des de que l'enfermetat, quimera impossible, s'espangué pel meu cos, com s'apropien les cuques dels pins, he perdut les ganes, i fins i tot els meus pocs cabells han tornat més grisos, si això és possible.

Me'n vaig i us deixo. I alhora veig vaixells de gran velamen en l'horitzò.