L'Atlàntida

Assassins. Això són. Assassins amb ànsies de sang. Sangoneres que viuen a costa de la saba roja que corr per les venes dels altres.

Són com mosquits àvids d'aliment.

Els seus cossos brollen la sang robada. No consciència ni pietat. Només la mort. I molts cops ni això. No saben que estan matant, pensen que alliberen un país, un estat, una nació...

Però no se n'adonen que la violència mata les seves aspiracions. Que tota la creativitat queda condemnada al fracàs pel simple fet de voler el mateix fi, encara que amb mitjans totalment diferents.

Tenir amorc cec per la pàtria. Hi ha alguna cosa més absurda? Sí, morir o matar per ella.