L'Atlàntida

Tal mes i tal dia com avui, i fins i tot tal any com avui, les paraules brollen des dels meus intestins infestats de mots. Brollen i s'escolen pels meus braços supurants fins arribar a la punta dels meus dits. Les meves mans saben que els impulsos no son cosa a prendrès a broma. A cada error i la consegüent correcció potser la frase futura es perd en el "límbo" per esdevenir-ne una altre.

Tot a base d'impulsos. Això és el plaer d'escriure per escriure. Pel simple fet de la bellesa de les paraules i del seu significat més íntim. Les formes i els significats es van dibuixat a mesura que escric i rellegeixo.

Té algun significat tot això? Sí. Quin? Com no imaginar el seu significat. Les paraules tenen en elles mateixes una calor interna, i a vegades cremen tant que necessites buidar, desfer-te d'elles. Literatura?Jo diria que en part. No té un altre fi més que desfer-se i crear, encara que sigui estètica.

Tu diràs...