-Vinga, no siguis així...
-Tu no em pressionis!
-Però que et costa?
-Que em deixis et dic!
-Vinga, va...
-T'he dit que no, que no ho entens!?
-Però perquè? no ho entenc.
-M'és igual si ho entens o no.
-Bé, fes el que vulguis.
-Això faré. Em respatllaré les dents quan em doni la gana.
Fet i fet, el valor profund del llenguatge del nostre poeta, més que en aquella rara saviesa per copsar i comunicar la vida, del mot damunt la seva cosa, que, com apuntava Carles Riba, fou el secret de la poderosa expressivitat de Verdaguer, consisteix en expressar la bellesa de la paraula per ella mateixa...
Tags
La Tafanera
Remoume
del.icio.us