L'Atlàntida

Ens tornam a trobar musa maleïda. Dimoni de set caps que em vens a visitar els dies de niguls grisos amb la banda sonora de les gotes picant als cristalls de la meva habitació.

En dies com aquest, que sortir al carrer és una utopia, el calor de la llar és l'únic que reconforta.

Ni trist, ni content. Tansols indiferent. És bo estar indiferent? Jo no ho se. El que si puc sentir és que la indiferència és un sentiment pobre. Ni ràbia, ni dolor, ni adrenalina corren per les meves venes. El meu cor, quiet com les aigües d'un estanc, resta tranquil en el fons d'una ànima immutable.

Avui és un dia més, ni fred ni calor. Demà tal vegada sigui diferent.