L'Atlàntida

Defugir de la responsabilitat de marcar amb una X un lloc a un altre quan el teu parer potser no combregui amb la voluntat de la parròquia. Això fa por.

Estar tot sol, ser el delegant, complir amb la paraula donada que no sempre és la lògica. Lògica personal i unívoca. L'ímpetu del guanyador esdevé res quan del seu enteniment no és majoritari, quan pensa i expressa sense parar l'orella.

Errors que no sanen, ferides que supuren pus. L'odi, el xiuxiueig a l'esquena. El cop de força. Per falta de paraules tot esdevé obscur, necessitat de canvi.

Amb el teu parer, i el teu, i el teu... així l'odi s'ensorra per formar part del tot comú. No hi ha por a l'expressió certera i meditada per tots. La voluntat del gegant de ferro que té els peus de fang. Fang dur i reforçat per la voluntat comú.