Me cag en Deu.
L'arada en dies com aquest en que la terra està mullada no penetra en la terra. L'ase fa esforços inhumans per aconseguir estirar la pala tota plena de fang enganxat. Ja t'ho havien dit que avui no era un bon dia. Però la lluna és bona i la sembra s'ha de fer. Que hi farem si els deus no hi posen de la seva part?
Abans els grecs temien als deus, mataven per fer contents als deus, esbutzaven gallines per saber que volien els deus...
Ara, la gent descreguda, se caga en Deu sense ser conscient de que està dient.
Jo si que en soc conscient. Me cag en Deu! Hi ho dic com ho sent. Sabent que vol dir la paraula Deu i que vol dir cagar.
Au idò, que vengui ell i ho sembri. L'animal no té perquè sofrir tant per culpa seva. Amb la terra així no hi ha qui sembri.
La Tafanera
Remoume
del.icio.us
Fet i fet, el valor profund del llenguatge del nostre poeta, més que en aquella rara saviesa per copsar i comunicar la vida, del mot damunt la seva cosa, que, com apuntava Carles Riba, fou el secret de la poderosa expressivitat de Verdaguer, consisteix en expressar la bellesa de la paraula per ella mateixa...
