Esbós un somriure.
Mor la vida i mor el silenci. Mor el mar a l'astebellar-se contra les roques punxegudes que l'esperen a la costa. Cauen els pètals i les flors es mustien. El romaní perd l'olor i les cabres salvatges moren de tristor. Mor el sol enllà en l'horitzó. Les espelmes de la nit màgica es fonen i deixen un reguerol de cera fosa com un dibuix abstracte fàcil d'interpretar. Les copes són buides i els cendrers plens. Moren els llençols arruats i els sostens a sobre de la cadira. Mor el sexe i la rialla...
Perviu el record, i una sensació de benestar per lo viscut envaeix el cos. Esbós un somriure.
La Tafanera
del.icio.us
Fet i fet, el valor profund del llenguatge del nostre poeta, més que en aquella rara saviesa per copsar i comunicar la vida, del mot damunt la seva cosa, que, com apuntava Carles Riba, fou el secret de la poderosa expressivitat de Verdaguer, consisteix en expressar la bellesa de la paraula per ella mateixa...
